L'experiència d'espais naixents que neixen aquí i ara, des d'un punt d’atenció i psicològic, incloent-hi realitats subtils internes, com de canvi extern, assumint la impermanència constant.

Es desenvolupa al llarg del tercer any de formació. Els estudiants duen a terme diverses sessions individuals com a terapeutes i dirigeixen una sessió grupal de treball corporal, tot això sota la supervisió de terapeutes TCI de l'equip docent del Cercle TCI i dels seus propis companys, dels quals reben una devolució (feedback) en finalitzar la pràctica. Es potencia la consciència dels punts forts i febles de cada estudiant com a futur terapeuta corporal integratiu.

Proporcionant una visió holística de la malaltia i del camí cap a la Salut, entenem l´integració d'aquestes dues polaritats com una alineació entre ment, emoció i cos. Amb les eines que ens aporta la TCI treballarem el símptoma com a desequilibri i la salut com un estat harmònic de l'ésser.

És la feina d'introspecció per excel·lència. Utilitzem tècniques estàtiques i dinàmiques de centrament, atenció al cos i desenvolupament de la sensibilitat, així com de la capacitat d'estar en el present.

Inclou treball terapèutic a través de la dansa, el teatre, el moviment i la musicoteràpia. Amb aquests instruments podem ampliar la consciència i experiència corporal, així com expressar-nos en un espai on la teràpia i allò lúdic es troben.

Durant la formació explorem la sexualitat d'una manera pluridisciplinària, en què es realitza tant l'aproximació reichiana i bioenergètica, segons l'esquema de tensió – càrrega – descàrrega – distensió, com la visió tàntrica. El nostre enfocament inclou tant la vivència des de la salut com l'exploració des de la pròpia dificultat.

Realitzem un recorregut anatòmic a través del cos humà, de la mà de diverses tècniques de massatge, amb un espai exclusiu per a aquest eix de la formació.

La teoria i la pràctica clínica de TCI inclouen l'estudi dels caràcters bioenergètics, que actualitzem seguint diversos autors i models, establint un pont entre la diversitat del psiquisme humà i la morfologia corporal, i associant-los a la psicopatologia clàssica. Durant els primers dos anys de formació es desenvolupa un treball vivencial que aborda la gènesi de cada caràcter, així com la terapèutica més apropiada per a cadascun.

La hiperventilació és una àrea tècnica que dota al futur terapeuta corporal integratiu d'eines per «l'acompanyament necessari en l'abreacció emocional, que s'aconsegueix en els estats modificats de consciència induïts pel treball profund amb la respiració.

Aprofundeix en aquestes dues tècniques terapèutiques que utilitza la TCI. Aquests exercicis són una eina clau del futur terapeuta corporal integratiu, que ajuden a l'abreacció (obertura) emocional, que permet el desbloqueig de les emocions reprimides, la reconnexió amb l'instint i, en darrer terme, l'ampliació de la consciència.